{"id":21119,"date":"2024-08-21T12:41:48","date_gmt":"2024-08-21T12:41:48","guid":{"rendered":"https:\/\/canribas.isocialdev.com\/historias\/"},"modified":"2024-08-21T12:41:48","modified_gmt":"2024-08-21T12:41:48","slug":"historias-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/canribas.com\/ca\/historias-2\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria(s)"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Ens vam venir a viure a Can Ribas fa gaireb\u00e9 trenta anys. Fins aleshores pass\u00e0vem els caps de setmana i les vacances. Tenia cura de l’hort i els animals que prove\u00efen els productes de la familiar Fonda Europa de Granollers. Diversi\u00f3 en estat pur quan ens ajunt\u00e0vem tots. Escoltar les batalles de l’ofici, les historietes nocturnes de les meves tietes, les classes de cuina de l’avi, les an\u00e8cdotes que es repetien despr\u00e9s de generacions de forasters allotjats a la Fona Europa. Tot era pur aprenentatge de vida. A aquests anys els dec tant!<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Aquesta era la cuina de la fam\u00edlia on tots al voltant d’ella reb\u00edem d’improv\u00eds alguna instrucci\u00f3 culin\u00e0ria expr\u00e9s de Paco Parellada, l’avi, i que hav\u00edem d’atendre sense dir ni piu. Quant ho agraeixo avui! De tot aix\u00f2, no me n’oblido.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Fotos: Pablo Ricciardulli<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Hivern del 1977. Qui imaginava en aquella \u00e8poca que per aquesta entrada on amb prou feines s’intueixen uns xiprers acabats de plantar, passarien tantes coses\u2026 ufff, sentiments trobats en recordar. Molt esfor\u00e7, afany, sacrifici, patiment que tamb\u00e9, alguna petita satisfacci\u00f3 per\u00f2 sobretot molta passi\u00f3 van fer falta perqu\u00e8 Can Ribas sigui avui casa vostra. I per aquest cam\u00ed de sorra vivim avui els moments m\u00e9s intensos, bonics i emotius de la vida d’uns nuvis. Us confesso que tinc un nus a la gola\u2026 La noia de vermell \u00e9s la meva mare amb l’Ada, la seva germana petita que podria ser la meva germana gran, o almenys aquest era el tracte que ten\u00edem. Els avis estaven massa ocupats a la Fonda Europa i entre elles n’hi havia sis m\u00e9s\u2026 La nana del fons s\u00f3c jo, ignorant que 40 anys m\u00e9s tard us estaria explicant les nostres coses, la nostra vida, la nostra hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Sense ni tan sols intuir la primera celebraci\u00f3, els meus pares van acceptar la trucada dels meus avis. Era una masia massa gran per a ells sols. En aquella \u00e8poca Can Ribas era una casa vella, m\u00e9s per dins que per fora. El dia que sortia aigua calenta de les canonades crid\u00e0vem d’emoci\u00f3. Ara ric, abans no.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Tardor del 1981. D’aquest Can Ribas \u00e9s d’on venim, orgullosa amb una \u00e0via yey\u00e9 que nom\u00e9s ella amb el seu biquini en ple novembre era capa\u00e7 de lluir, buscant el sol que li donava l’energia (deia) per continuar planejant aquest jard\u00ed que ja comen\u00e7ava a intuir-se. Em va tocar ser la n\u00e9ta gran d’una fam\u00edlia nombrosa, vaig cr\u00e9ixer com una m\u00e9s amarant-me de vida, experi\u00e8ncies i hist\u00f2ria d’una fam\u00edlia lliurada a l’ofici. Sempre entre cassoles fumejants, viandes al foc i olors de tota mena de coccions.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Em permeto compartir una hist\u00f2ria amb vosaltres que est\u00e0 impresa a cada flor d’aquesta casa, a cada decisi\u00f3 presa, als gens dels meus pares, a tot el que han apr\u00e8s d’ells i ells dels altres, i aix\u00ed fins a 7 generacions que s\u00f3n 200 anys d’hist\u00f2ria, evolucionant, adaptant el present per anar al futur amb la perseveran\u00e7a necess\u00e0ria per avan\u00e7ar amb peu ferm. Jo nom\u00e9s ho explico, la m\u00e0gia est\u00e0 en tots ells.<\/p>\n\n\n\n

Ajuntar les tres generacions, un repte. Tots emprenedors, tots intensos, encara que tots amb l’ofici a les venes, fins i tot el meu pare que encara venint del t\u00e8xtil semblava que havia nascut per fer-ho. Tot plegat \u00e9s un mestre de l’hospitalitat. I fins avui. Estic segur\u00edssima que la meva \u00e0via est\u00e0 feli\u00e7 veient com \u00e9s de preciosa la casa, en all\u00f2 que s’ha convertit, i orgullosa com ja ho estava de la seva fam\u00edlia i de l’afany incansable del seu gendre per seguir dignificant l’ofici. Darrere de tot aix\u00f2 hi ha molt esfor\u00e7 i lluita di\u00e0ria. Per\u00f2 aquests xiprers que ella va plantar amb tanta il\u00b7lusi\u00f3 segueixen brillant.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Foto: Pablo Ricciardulli<\/a><\/p>\n\n\n\n

Cada dia, en marxar de Can Ribas, em dono la volta per quedar-me amb aquesta imatge. I sempre surt un somriure. Aquesta \u00e9s la meva recompensa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

S\u00ed, tenim molta hist\u00f2ria, per\u00f2 sobretot tenim hist\u00f2ries per explicar, les vostres.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ens vam venir a viure a Can Ribas fa gaireb\u00e9 trenta anys. Fins aleshores pass\u00e0vem els caps de setmana i les vacances. Tenia cura de l’hort i els animals que prove\u00efen els productes de la familiar Fonda Europa de Granollers. Diversi\u00f3 en estat pur quan ens ajunt\u00e0vem tots. Escoltar les batalles de l’ofici, les historietes […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":21088,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12],"tags":[],"class_list":["post-21119","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-nosotros"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/canribas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21119","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/canribas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/canribas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/canribas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/canribas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21119"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/canribas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21119\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/canribas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21088"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/canribas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/canribas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/canribas.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}