Sigui on sigui, passa quan sona la cançó. Pot ser un bar oa la feina, a casa uns amics, pel carrer; qualsevol lloc. Fent el que sigui que faig, sigui senzill o complicat. Sona la cançó, encara que només siguin les primeres notes. I passa.
Passa que torno a ser-hi, embolicada de xiprers. Amb l’emoció brillant al pit i als ulls. Prenc la mà, ens mirem. S’olora lavanda i dia assolellat, s’olora tendresa. Ens miren. Somriures amigues, llàgrimes còmplices d’alegria. Lluetetes. Aquella brisa càlida de la tardor que encara no es rendeix al fred. La meva mare sempre diu que aquell dia va ser una explosió d?amor.
Acaba la cançó i torno. Al bar, a la feina, a casa els amics, al carrer. Torno, però més càlida. Perquè he tornat allà, i segueixo olorant l’espígol.
