No queremos sonar repetitivos, pero es que es verdad. En Can Ribas pasan muchas cosas, cosas muy bonitas y quedárnoslas solo para nosotros, sería demasiado egoísta. Queremos compartir con vosotros todas aquellas cosas que nos llenan el corazón cada día, que son la gasolina para esta casa. Y por eso, está vez, hemos pensado que, qué mejor que sean nuestros novios quienes nos cuenten, ellos mismos, con sus palabras, qué es ser #NoviosdeCanRibas
Esto nos han contado Maria y Miguel, que se casaron en Can Ribas el pasado 7 de febrero de 2026.
«Tot va començar el febrer de 2025, quan jo, com a mestra, vaig anar a passar un dia a Can Ribas amb el meu grup d’alumnes. El que no sabia, era que aquell lloc es convertiria en un dels llocs més importants de la meva, i de la nostra, vida.
Aquell dia vaig quedar enamorada de l’energia que aquell lloc em transmetia. Llavors, una companya em va dir: «María, aquí se celebren casaments», i jo, bromejant, li vaig dir: «T’imagines que em caso aquí? La veritat es que jo em veig passejant per aquí com a núvia…».
Un any després, el febrer de 2026, estava fent realitat aquella afirmació i la meva companya també n’era testimoni.
Fotògraf: Joel Rodrigo (Jrodrigo.ph)És molt diferent veure Can Ribas com escola, que com possibles nuvis. La Isabel ens va citar l’octubre de 2025, per anar a visitar Can Ribas, aquest cop, com a parella.
En arribar allà, el Miguel va quedar també enamorat del lloc. Ens va rebre el Jose i, amb molta estima, ens va explicar i ensenyar els racons més especials. Quan vam seure amb ell, vam escollir data, i malgrat que era el primer lloc que visitàvem, teníem molt clar, que volíem segellar la nostra història allà.
Vam organitzar el casament en 4 mesos, sí, en 4 mesos. I, per a sorpresa de tothom, va ser tan fàcil i poc estressant, que tornaríem a prendre la mateixa decisió.
Fotògraf: Joel Rodrigo (Jrodrigo.ph)Per fi, va arribar el 7 de febrer del 2026, i mai oblidaré qua al final del passadís dels xiprers, m’estaven esperant totes aquelles persones que, des del primer dia, ens havien acompanyat. Això em va inundar d’una enorme felicitat; a més a més, al mirar-los als ulls, vaig veure que la meva emoció era també d’ells i que junts, acabaríem de donar-lo forma a un dels dies més importants de la nostra vida.
Allò, em va donar l’empenta que necessitava per trepitjar fort aquell dia i sentir que érem una part important de Can Ribas.
Fotògraf: Joel Rodrigo (Jrodrigo.ph)[/caption]Gràcies a la Marta per tota la gestió a l’hora d’organitzar el pas a pas. Gràcies a la Ioana per ser la millor companya que com a núvia podia tenir. En tot moment va fer que tot fos fàcil. No ens vam haver de preocupar per res i, amb el seu somriure em feia sentir com de la família, i ja sabem que quan una està com a casa, amb la gent que més estima, està tranquil·la, segura i capaç de ser ella mateixa i gaudir al 100%. Doncs bé, això va ser el que vam sentir, no només jo i el Miguel, sinó totes les persones que van formar part del nostre dia.
Fotògraf: Joel Rodrigo (Jrodrigo.ph)[/caption]Gràcies a cadascuna de les persones que formeu part de Can Ribas. Avui dia, els nostres convidats continuen recordant aquell dia i ens demanen que ens tornem a casar, per tornar a viure un altre cop aquell dia tan màgic, tan especial i, sobretot, inoblidable.
I és que, sense saber-ho, Can Ribas, des d’aquell febrer de 2025 va començar a formar part dels nostres cors, per sempre.«.
Gracias siempre, novios de Can Ribas.
