#YoSoyNoviaDeCanRibas

29/01/2021

Tenemos mucha historia, pero, sobre todo, tenemos historias.

Cada día en Can Ribas es un día distinto. Cada boda es única. Cada pareja enamorada es especial. A lo largo de los años, en Can Ribas celebramos la vida y el amor llenando esta casa de historias bonitas y mágicas creando momentos felices.

Este espacio es vuestro, novios de Can Ribas. Y juntos contamos vuestra historia que también es la nuestra.

Cristina & Lucas – Julio 2020

“Una boda, milers de decisions. Tot comença amb el “sí, ho vull” i després infinitat de dubtes: on ho farem?, com seran els espais?, qui ens ajudarà?, necessitem wedding planner?, per on comencem?, interior o exterior?, església?, fotògraf?, vídeo?, vestit i tratge?, entrada de la núvia?, i la del nuvi?, i les cançons?… tantes qüestions que dia rere dia ens envaïen els pensaments.

El nostre procés va ser màgic i ara, que no llavors, sabem que ho va ser des del primer minut. Recordem amb nostàlgia la primera vegada que vam arribar a Can Ribas, aquella majestuosa porta de ferro amb el seu nom, la font de les pomes i la placa “casa nostra és casa vostra” que llavors encara no tenia gaire sentit. El Toni ens va rebre al que és literalment casa seva, ens va acompanyar a visitar-la i ens va enamorar com parlava d’ella amb la tendresa de qui te el millor tresor. No era un director de màrqueting, ens parlava un pare de família que explicava anècdotes que feien de Can Ribas tot allò que veiem mentre anàvem caminant. Després d’una bona estona, el Toni ens va acompanyar al menjador principal, no el dels banquets sinó el de casa seva, on ens va deixar amb la Isabel per acabar d’explicar-nos els timmings i les característiques de les bodes amb ells. Aquell dia hi havia una casament i donat que necessitaven preservar la intimitat dels nuvis i convidats, nosaltres ens vam quedar al menjador. Als pocs minuts, amagats darrere les finestres i cortines, començàvem a sentir la cançó d’entrada de la núvia barrejada amb el so de l’aigua de la font de les pomes i els ocells que quedava de fons. Llavors la vam veure, era ella entrant amb el seu pare. Emoció i màgia. Allò era la màgia de Can Ribas. Les llàgrimes ens queien a tots, també a la Isabel, que ens acompanyava, i al Toni qui te per tradició estar present però ocult a l’entrada de cada núvia i que s’emociona cada vegada que ens veu. En només unes hores, aquell cartell de l’entrada “casa nostra és casa vostra” ja començava a cobrar sentit.

Nosaltres sabíem que era allà i que aquella màgia era impossible de trobar-la en cap altre lloc, perquè la creaven les persones i les històries que expliquen des del silenci cada arbre i cada racó.

Vam començar a preparar la nostra boda i aquella pregunta sobre si necessitaríem una wedding planner va desaparèixer per complet. Sabíem que era el lloc i recordo que ens van enviar una línia del temps a casa, mes a mes, amb el que calia fer. Pas a pas. Acompanyament. Sempre amb un somriure i els millors consells. Professionalitat davant de tot. Quelcom tant senzill com no fer una entrega abans del plat principal perquè l’Oscar, sense cap dubte el millor xef del mon, calcula meticulosament el punt de la carn abans de servir-lo i una entrega en aquell moment pot canviar la temperatura a la que surt el plat. Consells que com a nuvi no et planteges, però que sumats fan que la boda sigui perfecta.

Ens vam casar el 18 de juliol de 2020, en mig de la pandèmia, sí, i amb 109 convidats. Por? Normal. Incertesa? També, durant molts mesos. Moltes trucades amb el Carles, la Isabel i la Marta, tots pendents de quina era la millor manera de poder celebrar el nostre l’enllaç, adaptant-nos als canvis i sempre amb una proposta flexible sobre la taula.

Església? No. Som creients però el jardí de Can Ribas tenia una màgia inigualable. Gràcies a l’amplitud de l’espai, es van poder col·locar les cadires amb separació i organitzades per nuclis familiars. Seguidament, a la zona de l’aperitiu vam posar més taules i els cambrers servien els canapès amb plats individuals. La decoració increïble, les taules precioses, detalls especials i el piano bar, imprescindible. Somriures i mirades de complicitat entre tots.

Dins el menjador, tot preparat segons les normatives del moment. Taules separades entre sí, organitzades per nuclis d’amics i nuclis familiars. A Can Ribas cada mil·límetre compta. Separació entre les taules que ells ens comentaven que ja feien abans de la Covid per facilitar el pas dels nuvis a l’entrada i crear un ambient distès. Un cop més, tot controlat.

S’ha de veure per creure que Can Ribas és millor que un rellotge suís. Recordo la pell de gallina al veure els cambrers coordinats perfectament amb el DJ per sortir al minut 0:16 de la cançó Magic in the Air, tots en fila i amb les safates en alt. Eufòria. No només entre nuvis, família i convidats. Eufòria a l’ambient. Indescriptible. Ara, després d’haver-ho viscut, entenem la frase del Toni “tenim el millor ofici del món”. I és cert, tenen el do de fer els somnis realitat.

Us diríem que el resultat de la boda va ser un somni fet realitat, però mirem enrere i va superar qualsevol expectativa que poguéssim tenir.

Diuen que una boda es viu tres vegades; al preparar-la, al celebrar-la i al recordar-la. Nosaltres hem tingut la sort de preparar-la amb un equip humà increïble, de celebrar-la amb els nostres, i ara, de recordar-la i sentir de veritat que Can Ribas és casa nostra.

Així que només ens queda donar les gràcies.
Gràcies Toni i Tarin per obrir-nos les portes a casa vostra. Gràcies Isabel, Marta i Carles per les infinites trucades i per l’acompanyament en moments de màxima incertesa. Gràcies Ioana per estar present tota la boda i fer que tot sortís segons estava planejat. Gràcies Oscar, i tot l’equip de cuina, per buscar la perfecció en tot allò que serviu. Gràcies Aleix i Pol, i tot l’equip de cambrers, per la professionalitat i per tenir sempre preparades maduixetes per la núvia a la barra dels mojitos. Gràcies a tots, perquè a més de ser un equip professional sou un equip humà excel·lent.

Esperem veure’ns aviat, a casa vostra que des del 18 de juliol és també una mica casa nostra.”

Lucas i Cristina